Moltes gràcies a totes les famílies que vau assistir a la xerrada-taller de dues hores, que el Sr. Javier Wilhelm va fer durant la tarda-nit d’ahir a la nostra escola!
Primer de tot, el Sr. Wilhelm ens va fer reflexionar sobre els motius que ens havíem portat a cadascú de nosaltres a interessar-nos per la xerrada. D’aquesta manera, va saber quines eren les inquietuds del grup, i va anar responent a aquestes durant la resta de la sessió.
Preocupacions dels pares i mares:
- Comportaments nous respecte als pares, que afloren durant l’etapa. Dificultats per comunicar-nos amb ells. Faltes de respecte.
- L’efecte de la societat actual: tecnologies i xarxes socials. L’entorn és diferent al de la nostra adolescència.
- La sensació de manca de control sobre: amb qui es relacionen, què veuen i què escolten.
- Nens més petits que tenen com a model a germans adolescents. Conflictes entre germans.
- Com posar límits i no passar-nos.
- Gestió de les conductes de risc.
Explicacions i punts més rellevants
És normal sentir que de sobte vivim amb desconeguts a casa.
La societat actual és molt diferent a la de la nostra adolescència:
- Mobbing (i ciberassetjament), més greu. Ja no es produeix només dintre de l’escola i en horari escolar.
- Els pares no estem del tot familiaritzats amb aquest entorn tecnològic i social.
- Els tractats sobre adolescència van quedant obsolets.
- (Punt positiu) El pares i mares actuals estem més predisposats a entendre i comunicar-nos amb els nostres fills.
Etapa en la que es construeix el “qui soc? (la identitat), fins els 22-23 anys. Es construeix a base de cops contra el mon adult (del qual la família n’és el referent).
Com podem fer-los créixer bé mentre fan aquest procés?:
- Els pares han de ser un mur sòlid: normes i límits.
- No donar dobles missatges (tots els progenitors han d’anar a una). Missatge unànime.
- AGUANTAR. Sostenir el NO és molt important.
Diferència entre càstig i límit:
- Límit: motivat per la cura vers l’altre. És educatiu. Nens i adolescents necessiten límits per poder créixer.
- Càstig: busca fer mal. No causa aprenentatge (té efectes negatius a llarg termini).
Útil durant l’etapa:
- És fonamental ensenyar en la corresponsabilització: fer-los copartíceps de les seves decisions i que coneguin (i acceptin) prèviament les conseqüències de saltar-se límits i normes. Ho podem iniciar molt abans, des de petits.
- Que tinguin un projecte “vital” (hobby, esport, matèria d’interès…): els entreté, els fa planificar, els ensenya a tenir paciència i a esperar.
- Que facin activitats grupals amb grups diferents (aprenen diferents models de comunicació).
Conductes de risc:
- Conèixer les seves contrassenyes fins als 16 anys.
- No minimitzar o treure importància a les situacions.
- No demonitzar o mostrar-nos espantats davant d’ells (o deixaran de comunicar-se). Podem fer que s’allargui una acció que només es feia en inici per formar part d’un grup.
- Parlar amb altres referents per al nostre fill o filla (altres adults, o els propis amics).
- Buscar ajuda quan la conducta de risc persisteix o s’agreuja.
Bàsic com a pares i mares:
- Informar a l’escola quan els hi passen coses importants (mudances, mort de mascotes i familiars, …).
- Acompanyar-los i contenir-los quan estan fora de si.
- Sempre, comunicar-nos amb ells, encara que sigui per barallar-nos o cridar.
- Estar disponibles i presents, sense estar-hi a sobre.
- Tenir sempre la porta oberta quan necessiten ajuda.
- Aguantar negociacions i suportar “xantatges”.
- Posar límits i sostenir el NO. És millor passar-nos que estar absents.
- Les regles no poden ser les mateixes per als fills que per als pares (no tenim les mateixes responsabilitats).
- Provar tècniques i veure quines ens funcionen i quines no. Cada adolescent és diferent.
- Poder seure a parlar de tot. Respectar quan no volen parlar d’una cosa.
- Ensenyar-los a tenir pensament crític i qüestionar-ho tot.
- Demanar ajuda si no sabem què fer:
- A l’escola (els veuen cada dia i ens poden dir si fan coses normals per la seva edat).
- A professionals: desterrar vells mites i demanar ajuda a psicòlegs o altres professionals quan vivim algun moment difícil.
- Xerrant amb altres pares amb fills en edats similars.
ampagarbiesplugues.com 